La meva segona experiència en tant que wwoofer és a Ichikai a la masia d’una parella mixta Austriaca-japonesa d’uns 50 anys i el seu fill Niima de 21 (tenen dos fills més però ja han marxat de casa). La Pia i en Shirobe són ceramistes els dos. A més ella s’ocupa de l’hort que tenen per consum propi i una petita producció de mermelades i conserves en vinagre. Jo l’ajudo a ella en tot el que necessiti.
La Pia m’ensenya un dels nous amics que coneixeré: mushi ga ippai!
L’hort dels Kobayashi
Aqui tinc la meva propia habitació amb lavabo al costat de la casa principal. Els horaris estan més marcats. Començo a treballar cada dia a les 8. Dinem a les 12, tornem a treballar fins a les 15 quan fem una pausa oyatsu (berenar) i continuem fins les 17. Ja no em toca cuinar ni rentar els plats cada dia. Ensh turnem en les tasques i tothom hi participa.
La meva habitació
Els Men in Black em vigilen
La meva feina principal es recollir els navius a primera hora del mati cada dos dies. La resta del temps cullo tomaquets, trec orugues de les fulles, tallo fulles malaltes i arrenco males herbes.
La collita per fer en vinagre
Treient orugues
Fent via a través de la selva
El primer diumenge tenim una activitat especial: anar a ajudar al restaurant de takoyakis de la germana del shirobe durant el matsuri. La parada està al bell mig de la festa, per on passen carruatges-temples (imagineu una processió amb la verge), homes en fundoshi (wasshoi wasshoi!) i el grup de taiko local fa una petita demostració. Nosaltres ajudem a empaquetar yakisoba i takoyakis abans de que comenci el matsuri. Treballem de valent i a les 20h tanquem. Malhauradament hi ha hagut un accident amb un dels carruatges-temple i s’ha caigut a sobre d’algú i l’han hagut d’hospitalitzar (el templet pesa 1tona!). La policia cancela els altres dos dies que hi havia de matsuri 
La resta de dies torno als meus navius, tomaquets, orugues, males herbes i pots de conserves. En Shirobe em deixa fer una mica de ceramica al seu taller. Pero jo tampoc en vull fer gaire ja que no me la puc emportar i el seu torn no està previst per manasses com jo (escampo el fang per tot el taller!).
Els navius
El taller de ceramica
Al meu dia lliure vaig a visitar el poble de ceramistes de Mashiko. Hi ha moltes botigues on venen tot tipus de ceramica, de bona i de no tant bona. Tants bols i plats em fan ballar el cap!
Vella casa enruinada
Els camps d’arròs
Exposició de ceràmica dels alumnes d’una escola de Mashiko
Ceràmica i llum
Ja és època de lotus!
Aqui es tenyeix amb indigo de manera tradicional
. Pero practico molt el japones i gaudeixo de l’experiencia de viure amb una familia japonesa.
