Passem la frontera sense problemes i aconseguim desfer-nos de tots els bhats (moneda de Tailandia) per pagar la visa. Pero amb els càlculs de quants bhats i dolars hem d’utilitzar ens oblidem de retirar kips (moneda de Laos) així que contiuem el trajecte en bus sense moneda local. Ja en treurem quan arribem! O això és el que pensem… Ràpidament descobrim que aquí tots els lavabos del camí son de pagament i he de demanar a una altra persona del bus que em deixi uns quants kips per anar-hi…
Ens havien dit que el bus Chiang Rai – Luang Prabang arribaria a les 6 del mati a la nostra destinació, però lluny de mantenir la promesa de l’estació de busos a Chiang Rai, arribem a les 3:30 del matí. Nou país, nova moneda, noves costums i nosaltres a les 3:30 sense haver dormit i sense allotjament. Així que ens intentem acomodar a l’estació i dormir fins a que surti el sol.
Cap allà les 6 decidim que no dormirem més (comencen a arribar locals) i agafem un tuk-tuk cap al centre de la ciutat per veure si podem trobar un hotel i agafar una habitació. Aixi comença la nostra aventura a Laos.
Com que estem una mica cansats del viatge decidim dedicar el dia a passejar-nos per la ciutat. Agafem el carreró que bordeja el riu Mekong i caminem fins arribar al temple Wat Xieng Thong. Al principi dubtem de si entrar o no. Estem una mica cansats de tants temples. Pero al final ens hem dit que com a minim hem de veure si a Laos son una mica diferents. I bé que hem fet! El temple és preciós. Composat de diversos pabellons, tots recoberts de motius daurats sobre fons vermell o negre. Per fi canviem d’estil! A Myanmar i Tailàndia els temples eren força similars, però sembla que aqui a Laos tenen un altre estil que renova les nostres ganes de visitar-ne.
Després del temple agafem un pontet de bambú (de pagament) que ens porta a l’altra banda del riu on hi ha uns poblets de teixidors. Veiem unes quantes cases amb telers i diuen que venen el que teixexein ells mateixos (no ens ho creiem gaire…) i ens passegem fins arribar a un segon pont de bambú (també de pagament) que ens torna a Luang Prabang. I així és Laos, 10000 kips per aki 20000 kips per allà i pagues per tot. Pero bueno, ens anem fent a la idea.
Dinem i tornem a descansar a l’hotel. Al vespre quan sortim a sopar descobrim que Luang Prabang és molt turistic i està ple de botiguetes i un mercat de nit de souvenirs. Però té un ambient agradable i una certa qualitat en els souvenirs. Ens sentim molt còmodes en aquesta nova ciutat.
Els dos llocs més interessants a visitar aquí són les cascades i la cova Pak Ou. L’endemà lloguem una moto i comencem per la cova. Pak Ou en si no es gaire impressionant, pero les vistes que tens són molt xules. Tota la zona de Luang Prabang està plena de muntanyes karstiques.
A la tarda intentem anar a la cascada més famosa, la Kuang Si. Però arribem molt tard i ja quasi ens tanquen el recinte. La cascada és increible. D’aigua turquesa forma un riu que crea gorgs de sediments on et pots banyar. Paradisiac!
Ens impressiona tant que decidim tornar-hi l’endemà a passar-hi el dia.
Cap a mitja tarda tornem de les cascades cap a Luang Prabang. El nostre bus sortirà l’endemà al matí, així que decidim fer una visita al museu d’arts tradicionals i etnies. Tenen una exposició permanent molt interessant sobre els diferents pobles de les muntanyes (Akha, Hmong, Kmhmu…) explicant les seves costums i maneres de vestir. La part que més ens agrada és l’exposició temporal sobre les llavors que aquestes tribus utilitzen per decorar les seves robes. Ara ja coneixem els diferents tipus de llavors i sabem identificar-les! Molt útil per saber què és autèntic! Podeu trobar la informació de la exposició en aquest enllaç.
Per acabar la nostra visita de Luang Prabang fem un passeig amb el que ens queda de llum a les casetes on antigament es fumava opi. Estan una mica amagades, enmig d’un estanc i mig en ruines. Però ens hi acostem per veure-les de prop a través d’una passarela de fusta de nyigui-nyogui.